Penyagolosa, per la Canal. 2-3 Juny 2012

La proposta d’aquest cap de setmana és la pujada al Penyagolosa per una de les seues vessants menys conegudes, la seua canal.

El Penyagolosa, amb els seus 1.813 m., és el cim més elevat de la provícia de Castelló, i el segón en alçada del País Valencià només superat pel Cerro Calderón.

Aquesta vegada, la idea és començar a caminar des de l’Ermitori de Sant Joan de Penyagolsa i arribar a la Banyadera pel bonic i conegut barranc de la Pegunta. Des de La Banyadera, vorejarem el macís del Penyagolosa per buscar l’inici de la canal, per on pujarem (dificultat mitjana-alta / recomanable l’ús de casc). Si de cas hi ha gent que no vullga pujar per la canal, des de La Banyadera comença la pujada clàssica al Penyagolosa (molt fàcil), al cim del qual ens trobaríem després per baixar tots junts.

Completem el cap de setmana pernoctant a la zona d’acampada de El Planàs, molt a prop de Sant Joan, per fer l’endemà diumenge alguna altra ruta facileta per la zona, segurament el PR-CV66.

Quant el tema d’horaris, la convocatòria oficial és per al dissabte a las 7’30h a les portes del CETV, per tal d’estar 10’30h ja a Sant Joan, esmorzar i començar a pujar el més aviat possible. Tot i això, si algú s’anima, el divendres alguns farem nit ja a Sant Joan. Com deia, si algú s’anima per al divendres, poseu-se en contacte amb nosaltres.

Recordeu: dissabte a les 7’30h a les portes del CETV… I qui s’anime per al divendres a la vesprada, que avise abans (deixeu un missatge al facebook) i quedem!!!

Comments
One Response to “Penyagolosa, per la Canal. 2-3 Juny 2012”
  1. Carles escrigué:

    Seguint la programació, l’eixida al Penyagolosa la férem el dissabte al matí, començant la ruta des de l’Ermitori de Sant Joan. L’oratge acompanyava i el sol feia acte de presència, i iniciàrem la ruta travessant a poc a poc el barranc de la Pegnuta, paratge considerat per alguns com el bosc sagrat del Penyagolosa. Així arribàrem fins la zona coneguda com El Corralico, lloc on deixem el xicotet tram de pista forestal que hem de fer just abans d’iniciar el camí habitual d’ascensió al Penyagolosa. L’ascensió és suau, i en pocs minuts arribem al refugi, i en molt poquet més, deixarem el camí de pujada al pic per dirigir-nos al Portellàs, molt ben assenyalat. Les vistes des del Portellàs són precioses, però seguim el camí, que ens fa descedir per una pedrera, si bé es fa ràpidament i sense cap dificultat. En poc de temps ens trobarem a la base dels tallats de la cara sud del Penyagolosa, que anirem vorejant per trobar, en poc més d’un quart d’hora, amb l’inici de la canal, lloc que hem triat en aquesta ocasió per ascendir el Penyagolosa. La pujada i la grimpada és constant, l’ús de les mans necessari, però la dificultat moderada… això sí, les vistes als nostres peus segons anem pujant són espectaculars. Un últim pas amb cadenes i després d’uns 40 minuts, fem cim al Penyagolosa, punt més alt de la província de Castelló. L’oratge no està tan mal, però els trons cada cop es senten més forts, i el cel cada cop està més tapat, així que un mosset ràpid i cap avall. La baixada la fem per altre barranc, tan bonic com tots els de la zona, i en poc més d’hora i mitja ens trobem al baret de Sant Joan, amb una nova eixida a les nostres cames. No ens hem lliurat de l’aigua, però res a vore amb la tronada d’eixa nit,de la que per sort ens lliurem.
    Eixida molt bonica i alternativa recomanable a la ruta clàssica de pujada al Penyagolosa.

Leave A Comment