Fotos de l’eixida al Penyagolosa

Seguint la programació el passat cap de setmana tingué lloc l’eixida al Penyagolosa, començant la ruta des de l’Ermitori de Sant Joan. L’oratge acompanyava i el sol feia acte de presència, i iniciàrem la ruta travessant a poc a poc el barranc de la Pegnuta, paratge considerat per alguns com el bosc sagrat del Penyagolosa. Així arribàrem fins la zona coneguda com El Corralico, lloc on deixem el xicotet tram de pista forestal que hem de fer just abans d’iniciar el camí habitual d’ascensió al Penyagolosa. L’ascensió és suau, i en pocs minuts arribem al refugi, i en molt poquet més, deixarem el camí de pujada al pic per dirigir-nos al Portellàs, molt ben assenyalat.

Les vistes des del Portellàs són precioses, però seguim el camí, que ens fa descedir per una pedrera, si bé es fa ràpidament i sense cap dificultat. En poc de temps ens trobarem a la base dels tallats de la cara sud del Penyagolosa, que anirem vorejant per trobar, en poc més d’un quart d’hora, amb l’inici de la canal. La pujada i la grimpada és constant, l’ús de les mans necessari, però la dificultat moderada… això sí, les vistes als nostres peus segons anem pujant són espectaculars. Un últim pas amb cadenes i després d’uns 40 minuts, fem cim al Penyagolosa, punt més alt de la província de Castelló. L’oratge no està tan mal, però els trons cada cop es senten més forts, i el cel cada cop està més tapat, així que un mosset ràpid i cap avall. La baixada la fem per altre barranc, tan bonic com tots els de la zona, i en poc més d’hora i mitja ens trobem al baret de Sant Joan, amb una nova eixida a les nostres cames. No ens hem lliurat de l’aigua, però res a vore amb la tronada d’eixa nit,de la que per sort ens lliurem.

Eixida molt bonica i alternativa recomanable a la ruta clàssica de pujada al Penyagolosa.

08 CAP A LA CANAL 2
14 AL CIM

Comments are closed.