Observació astronòmica de la Setmana Muntanyera 2009

Tal i com estava previst el dimecres 25 de febrer organitzàrem una observació astronòmica dins de la Setmana Muntanyera i Cultural del Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna.

Aquesta observació s’emmarcava dins de les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia i estava organitzada pel departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS) i el Fotoclub del Centre Excursionista de Tavernes.

L’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna col·laborà amb l’activitat des de la seua Regidoria de Cultura.

Ja a les 19:30 estàvem allí per muntar els telescopis a la zona del camp de rugbi, als Sequers de Tavernes. Varem disposar d’un telescopi ETX de 125 mm d’obertura d’Enric Marco, uns prismàtics astronòmics de gran camp de l’Agrupació Astronòmica de la Safor i el telescopi Meade LX200 de 200 mm de Marcelino Àlvarez, president de l’AAS.

El cel es presentava amb núvols i clars al principi. No era la situació ideal per a una observació òptima però en astronomia quasi mai pots elegir. Tanmateix els principals objectes s’hi veien perfectament: Venus cap a l’oest i la constel·lació d’Orió al sud.

La gent començà a vindre. Primer tímidament, preguntant que fèiem allà i si podien fer una ullada. Després les persones que passejaven el gos també s’hi acostaven. Els grups de la passejada nocturna també hi feren parada. I finalment els membres del Centre Excursionista també passarem per allí. En total arribaríem a ser entre uns i altres un centenar de persones.

Cap a les 20:00 h., tal com havíem acordat amb l’electricista de l’Ajuntament, els llums de la zona d’observació s’apagaren i el cel se’ns presentà negre com feia temps no s’havia vist a Tavernes.

Els xiquets i majors es meravellaven veient Venus en forma de fina lluna creixent, o el núvol de gas de la Nebulosa d’Orió.

A les 21:00 h., però, el cel es cobrí totalment i l’observació s’hagué d’aturar. La gent començà a marxar encara que alguns incondicionals romangueren allà acompanyant-nos. I aquests veieren recompensada la seua espera. Cap a les 21:45 el cel començà a aclarir-se i veiérem, allà cap a l’est, la llum tènue del planeta Saturn amb els anells vistos de perfil.

La nit definitivament havia quedat clara i plena d’estrelles. Ja es feia tard i el cometa Lulin, que devia estar prop de Saturn, no va poder ser observat.

Crònica de l’observació al bloc d’Enric Marco

Leave A Comment