Nota de premsa de la Secció Cultural

L´església del Monestir de la Valldigna. Per a quan?

 

Abril 2009

                                                                                    

Amb motiu de la cel.lebració dels actes conmemoratius del Dia de La Valldigna, tinguérem ocasió de visitar l´interior de l´Església del Monestir de La Valldigna, escenari dels actes més importants.

La veritat es que ens va donar la impresió de que sofreix un greu abandó i falta de manteniment. Any rere any, vegem el mateix sense que es millore per a res l´edifici mes emblemàtic i mes important del conjunt arquitectònic. Pareix que qui són els seus responsables s´han acostumat a vore-la així i ja ho tenen bé.

Comencem perquè la pols s´acumula per tot arreu: murs, pilastres, policromia, fins i tot la cortina que hi ha entre l´església i la sacristia, en té un pam, i amb la iluminació encara es veu mes.No caldria una neteja encara que fora per damunt?.

La iluminació que es va instalar al seu dia, ja fa anys, sembla pobra i trista. Normalment la iluminació anima el contorn, en este cas desanima. I al altar major, escenari dels events que allí es cel.lebren, hi han dos focos amb una llum ataronjada, que van ser posats un any per a eixir del pas, i allí s´han quedat, acabant de rematar la tristor.

Per altra banda, estan eixes cortines negres, també plenes de pols, que amaguen les capelles laterals. I les amaguen perquè les han transformat en quarts trasters. Perque no les lleven?. Les capelles laterals també formen part de l´església, tenen el seu encant i li dónen la seua dimensió exacta. No tenen perquè estar amagades. 

 

També cal incidir en una cosa important. Per a quan la restauració integral de l´església?, -de tota ella-, tambe de la seua capsalera amb les seues dos zones de sacristia i trasagrari, que porten mes de dos anys en les obres parades. Tinguem en compte que es l´edifici més important i emblematic del Monestir. Allí tenim el paviment de lloses cuadrades de jaspi blanc del pais, avui tot ennegrit. Tota l´ornamentació, d´un estil tardo-barroc de finals del segle XVII profusa i ordenada. Els contraforts, estructurats per pilastres de marbre que sorgeixen tot revestint el mur de fantàstica rocalla. La policromia de murs, bòvedes i cúpula, enriquida per una sumptuosa exaltació d´elements: corones, flors, ocells, fulles, llaços, àngels, cupidos, tots ells amb frescosos tons verds, blaus i ocres, que es conserva en bon estat. Tot un món d´art, de bellesa, de cultura.

 

I per últim, per a quant será la recuperació dels florons originals de la bòveda del Monestir, del segle XVII, que estan a l´Esglesia de Benifairó. No es just que es feren tans esforsos i costos per portar les restes del Palau Abacial, des de 450 Km. de distancia i ningú faça res per recuperar aquestos que estan tan prop.

I que no es diga que es millor que es quede com está per distinguir l´original del restaurat. Avui hi han excel.lents especialistes en restauració.   

No podem ser conformistes. Cal emprendre una restauració integral per que lluisca el seu esplendor original.

 

I pels que diguen que això es difícil i costos, els convidem que visiten un altre monument de La Valldigna, que està siguent restaurat íntegrament. L´Església de Sant Pere a Tavernes. Però, comparant sobre tot els suports, institucional, economic, etc, que tenen un i altre monument.  

Allí, després de la restauració exterior, especialistes estan recuperant els elements decoratius i la rica policromia de murs, bòvedes i cúpula d´aquest espaciós temple.

També s´ha instalat una bona i potent il.luminació  a l´interior, que realça tant la policromia com l´amplitut i magnificència d´aquest altre monument Valldignenc, situat a Tavernes.

Un bon exemple per a l´església del Monestir de la Valldigna per què aquesta magnífica obra de l´art Valencià puguera ser recuperada per al bé del nostre patrimonio històric-cultural. 

 

 

 

Ximo Palomares .

Secció Cultural del C.E.T.V.

 

 
Leave A Comment